QUI VA SER ENRIQUE GARCÍA?

 

A principis del segle XX, aquest constructor de guitarres madrileny instal·lat a Barcelona, va assolir un gran prestigi i va fer revifar l'escola catalana de guitarrers.

La qualitat del seu treball li va permetre mantenir un contacte estret amb els guitarristes més famosos de la seva època, com Francisco Tárrega i Miquel Llobet.

  

 

PROGRAMA DE L'ACTE

19:00 

Introducció a la obra d'Enrique García, per Antonio Manjón

19:30

Taula rodona de guitarrers sobre l'obra de García.

20:00

Concert amb guitarra original construïda per Enrique García

Intèrpret: (s'anunciarà pròximament)

 

 

BIOGRAFIA BREU D'ENRIQUE GARCÍA

 

Enrique García Castillo va néixer a Madrid l'any 1868. Tot i que el seu pare, Juan García, era constructor de guitarres, va començar el seu aprenentatge al prestigiós taller de Manuel Ramírez, per a qui va treballar durant uns quants anys. El 1893 va guanyar el primer premi a la Exposició Mundial de Chicago.

L'any 1895 es va traslladar a Barcelona, on va obrir un taller al carrer d'Aragó nº 455. El 1903 va traslladar el seu taller al mateix carrer, al número 369, i l'any 1908 es va traslladar de nou, aquesta vegada al Passeig de Sant Joan nº 110.

A la Barcelona de principis de segle XX s'hi concentraven els millors guitarristes del moment. La qualitat del treball d'Enrique García va fer d'ell un referent, un fet que va suposar un gran impuls per a l'Escola Catalana de guitarrers.

Enrique García va morir el 31 d'octubre del 1922, ara fa 100 anys. Dies després de la seva mort mort, “El Noticiero Universal” va publicar un article sobre ell, en què deia el següent:

 

“Llegó a adquirir tal perfección en su arte que puede afirmarse sin exageración que las guitarras que salieron de sus manos superaban en calidad y en cantidad de sonido a las mejores que se han fabricado, incluso a las del famoso Torres”

 

”hay fundadas esperanzas de que el brillante nombre de la casa García  no se extinguirá, pues su único e inteligente discípulo, Francisco Simplicio, se propone continuar la labor del maestro, habiendo dado ya alguna buena muestra de ello. Descanse en paz el guitarrero insigne.” 

 

 


 

ß Tornar