Però la major part de la creació musical estrictament guitarrística de Toti Soler, igualment important, és menys coneguda pel gran públic, i per això la nostra Associació va voler gaudir de ben a prop d’aquest excel·lent guitarrista i conèixer més i millor la seva inestimable obra, tan mediterrània, tan contemporània, tan universal.

Les expectatives van quedar superades amb escreix. Captivats des del primer minut, en l'hora i mitja que va durar el concert vam gaudir d'allò més amb un joveníssim i vital Toti Soler acompanyat de dos excel·lents músics. Era difícil saber on acabava el contrabaix de Marc Prat i on començava la guitarra de Toti Soler: més que acompanyament vam veure i sentir una perfecta comunió de la corda embolcallada per una inusual i delicada percussió, riquíssima en matisos, de Dídac Ruiz. Tot plegat amb una qualitat de so excel·lent. Fou així com, tot i la presència de tres grans mestres, l'únic protagonista va ser la música. 

Toti Soler ens va fer entendre, per fi, què és això de la fusió quan, per exemple, ens oferí una Cueca (xilena) amb una harmonia moderna molt jazzística en una guitarra clàssica tocada amb tècnica flamenca i acompanyada per una percussió subtil i exquisida. Tot això només s'aconsegueix quan darrere d'un metòdic treball hi ha honestedat, bon gust i passió per la música.

Pel que fa a l'estructura del concert, Toti Soler va saber començar i acabar amb peces de caràcter molt íntim que flanquejaven un clímax central amb "sorpresa": va fer pujar a l'escenari la cantant Perla Batalla (acompanyant de Leonard Cohen durant més de quinze anys) per regalar-nos una emotiva Suzanne d'aquest autor. El nombrós públic assistent, dempeus, va obligar el Trio a oferir un bis.

Gràcies, mestre! de compondre i d’interpretar.

Aquí podeu veure l'àlbum de fotos d'aquest concert:

 

AMB EL SUPORT DE: