Partint de la forma i estructura de la viola de mà espanyola i de la guitarra romàntica, el lutier d’Almeria Antonio de Torres Jurado (1817-1892) va aplicar innovacions tècniques i constructives pròpies als models existents en la seva època fins que va aconseguir una guitarra de gran qualitat sonora, amb major potència i que permetia interpretar un repertori més ampli.
El seu model va cridar l'atenció del gran guitarrista i compositor Julián Arcas (1832-1882), que va utilitzar una guitarra de Torres en els seus concerts i va travar amb el lutier una gran amistat. Arcas, a més, va aportar idees i suggeriments per a millorar l'instrument.
Més endavant, Tàrrega, Llobet i Pujol van adquirir i van tocar amb guitarres d'Antonio de Torres, la qual cosa va consagrar definitivament el treball d’aquest gran lutier.
Amb una qualitat sonora cada cop més valorada per intèrprets i públic, adaptada als gustos d'una nova època, les innovacions constructives i de disseny d'Antonio de Torres van ser paulatinament adoptades per la majoria dels lutiers, quedant així establert un estàndard definit per a la construcció de la moderna guitarra clàssica, que ja va passar a ser coneguda arreu del món com a "guitarra espanyola”.